VII Manifestació Independentista en Moto
"Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable". Tenia raó en Guardiola quan va dir aquestes paraules i l'11 de setembre és una mostra més d'aquesta gran veritat.
Alguns dels que ens vam llevar ben d'hora ben d'hora, vam ser els Motards Independentistes. A quarts de 6 del matí, alguns Motards ja eren a la Plaça Major de Vic, fent tots els preparatius pel mosaic de la bandera negra que en poques hores quedaria omplerta amb centenars de motos i motoristes d'arreu de Catalunya, i inclús alguns vinguts de la Catalunya Nord i altres indrets, tot donant suport a la independència de Catalunya.
Tocaven les vuit i la plaça començava a emplenar-se, mica en mica, i les motos anaven dibuixant a ritme de música una bandera negra. Guarnides amb estelades i senyeres, les motos desfilaven per la plaça. Després es va donar pas als parlaments, amb la Txe Arana, divertida com sempre i amb paraules clares. També l'Eduardo Reyes, diputat de Junts Pel Si i simpatitzant de Motards, que va pujar a l'escenari amb dues Motoestelades, dels amics de La Motorada, signades pels 72 diputats i diputades independentistes del Parlament de Catalunya. No podia faltar tampoc el parlament a càrrec de l'alcaldessa de Vic, un municipi que sempre ha facilitat l'organització d'aquest acte a la Plaça. També es va fer la lectura a càrrec del company Josep Maria Miró, d'un fragment de "Memòria de 1714", amb relació a la Bandera Negra, símbol de resistència o lluita a ultrança.
Més d'un miler de motoristes van fer ruta des de Vic fins a la benzineria E.S. El Bruc, que per molts que siguem, sempre tenen lloc per nosaltres. Allà es va fer una fotografia d'equip amb la resta de motoristes que hi havia esperant. A Barcelona hi vam arribar aproximadament unes 1.800 motos. En arribar a l'Arc de Triomf s'acabava la ruta i vam passar a una arrossada a Can Ginestar de Sant Just, ens hi vàrem aplegar uns 150 motoristes. A la tarda, tots ens dirigíem a les manifestacions de la Assemblea i Òmnium; una manifestació que ja ha esdevingut una tradició per reivindicar no només el nostre dret a decidir, sinó també per reivindicar que la independència és l'únic camí per tenir un futur millor. Per dignitat tots hi vam ser. Una manifestació aquest any descentralitzada a cinc punts del territori, i que també va resultar ser una festa, on la democràcia, civisme i bon fer dels catalans va quedar palesa a les cinc localitats, i que va demostrar al món que no ens rendirem. Serem lliures.
